dimecres, 28 d’octubre del 2015

Les varietats de la llengua

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobinsegons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.


.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.



.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:






(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)
EXERCICIS:


1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:


A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.



B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.




C)    Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


(Ausiàs March)



D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.





E)     
Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)



3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.



4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.



5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.

Mar i cel d'Àngel Guimerà




 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.



Mar i Cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888.

Es tracta d'un tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins l’any 1890. Està escrita en vers i és de tipus historicoromàntic. En ella ja s’aprecien els trets principals del seu teatre com, per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.

L’acció de Mar i Cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. L'obra teatral compta amb tres actes i està escrita en decasíl·labs blancs.

2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta. 


Una bona història teatral és aquella que capta l'atenció de l'espectador des de la primera  escena i manté expectant fins que baixa el teló per darrera vegada. És aquella que ens presenta un heroi que es troba immers en un conflicte i la lluita contra aquest conflicte fa que canviï la seva vida i el seu entorn. És la història d'un canvi, d'una transformació. És, per tant, una qüestió d'acció dramàtica. Això vol dir que els fets que es mostren no són gratuïts, sinó que tenen la missió de fer-la evolucionar, de convertir-la en material dramàtic, en teatre.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

Àngel Guimerà





  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.
Angel Guimerà (6 de Maig de 1845, 18 de juriol se 1924) va ser poeta, politic i dramaturg.
    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.





En el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet. 
Nit de Nada
l
Jo vull la taula parada
com el temps que era nin,
a prop de la llar fumosa,
baix el sostre revellit.
Sols vós i jo, la serventa,
tornem al casal antic;
tots els altres se
n’anaren
i mai més han de venir.
Guarniu la taula ben llarga,
que hi càpiguen grans i xics,
que ha nascut el Fill de l’Home,
i és nit de goigs esta nit.
Traieu la vaixella fina,
les estovalles de bri,
ompliu els pitxers de roses
com en temps que era feli
ç.
Poseu un cap de taula
la cadira del padrí,
i en l'altre cap la del pare,
i la de la mare al mig.
A
vora
d’ella la trona
de mon germanet petit;
jo m’asseuré a l’altra banda
com en temps que van fugir.
Enceneu la llar dels avis,
mig cremat hi ha un tro
nc de pi;
l’últim dia que es va encendre
quan la mare va mori
r
.
I
aneu’s
-
en lluny, la serventa,
que m’ofeguen els sospirs,
i vull que s’abeuri l’ànima
amb els records d’aquí dins.
Jo el rostre damunt la taula
posaré ben abscondit
entre els braços que no
troben
ningú que estrènyer ací.
Amb mos gemecs d’enyorança
la taula faré estremir;
millor que dringuin les copes
c
o
m si
m’estés entre els vius.
La ventada en les escletxes
farà l’udol del mastí
amb qui a l’escó m’adormia
abraçats com dos amics.
I per so
bre de ma testa
la remor haig de sentir
de la gàbia trista i sola
que mou el vent d’esta nit.
I en la paret els filferros
veuran mos ulls enrogits
com els barrots d’unes reixes
que passen sens mai finir.
En tant sentiré per fora
com tresca la gent feliç
sonant ferrets i guitarres,
que el goig per tots sobreïx.
I als vidres de la finestra
escoltaré un dolç brogit,
igual que si fos la mare
trucant amb el cap dels dits.
I, ai, que la mare no ha d’ésser,
sinó el palmó que hi deixí;
tan airós quan jo el port
ava,
i ara trencat i ennegrit!

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Les verges





     1. Avui és el dia de les verges. Explica el per què d'aquesta celebració, penja un parell de cançons que es canten aquest dia i tot el que faci referència a n'aquesta festivitat. 
 
21 d’octubre, toca menjar bunyols per recordar santa Úrsula i el seu seguici d’onze mil verges.

divendres, 23 d’octubre del 2015

 1. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi.

La pesca submarina, ja que despues de un bon temps sensa poder anar-hi, dissapte hi tornc anar. Es algo que m'encanta aixo de poder busear i poder descobri el mon maritim. Es un puesto on hi ha molta trenquilitat i natureleza, pero aixo es lo important quan pesques amb escopeta. Nesecites molta concentrecio, paciencia i precicio per poder pescar amb gran cuentitat. 




Image result for pesca submarina






dimecres, 21 d’octubre del 2015

Comentari de poema




EM FARÀS PERDRE...
Despertes el meu costat més rebel
i salvatge amb la teva manera de fer.

Em faràs perdre el sentit...
de l'orientació, l'equilibri
i la noció del temps.
Em faràs perdre l'oremus, l'alè

i l'enteniment.

Encendré el llum per veure-hi més clar,

no fos cas això fos un mal enlluernament...

Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
Alegria
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema:
 Rebel:
Que refusa l’obediència a una autoritat legítima.
 Oremus:
Veu que es deia en començar moltes oracions de la missa, del breviari, etc., en llatí, i significa preguem.
Alè:
Aire que s’escapa dels pulmons en l’expiració.
 Enteniment:
Aptitud, facultat, d’entendre.
 Enlluernament:
Acció d’enlluernar; l’efecte.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Opinió personal.
No l'entnec masa.