Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.
Angel Guimerà (6 de Maig de 1845, 18 de juriol se 1924) va ser poeta, politic i dramaturg.
    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.





En el primer acte se'ns presenten els personatges (caràcters, importància dins de la trama, relació amb els protagonistes, etc.). En aquest acte, es dóna a entendre que en Sebastià i la Marta festegen, però per pagar els deutes, en Sebastià s'ha de casar amb una pubilla de bona família. Com que tothom s'imagina que la Marta festeja amb ell, cap pubilla el vol per marit. Per tapar aquesta situació, ell decideix casar la Marta amb algú de fora. A través d'en Tomàs, que és l'únic que no sap res del muntatge, sap d'en Manelic, un pastor, a qui proposa en matrimoni la Marta. En Manelic està molt content i baixa de la Terra Alta per casar-se amb la Marta, a qui estima purament. Per a ell, el matrimoni no és de conveniència, sinó d'amor. La Marta, però, no hi està d'acord, i tot i que en Manelic li fa fàstic, s'hi casa per ordre d'en Sebastià. Un cop viuen junts, el Manelic s'adona que la Marta no l'estima, i això el fereix molt.

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet. 

Nit de Nada

l

Jo vull la taula parada

com el temps que era nin,

a prop de la llar fumosa,

baix el sostre revellit.

Sols vós i jo, la serventa,

tornem al casal antic;

tots els altres se

n’anaren

i mai més han de venir.

Guarniu la taula ben llarga,

que hi càpiguen grans i xics,

que ha nascut el Fill de l’Home,

i és nit de goigs esta nit.

Traieu la vaixella fina,

les estovalles de bri,

ompliu els pitxers de roses

com en temps que era feli

ç.

Poseu un cap de taula

la cadira del padrí,

i en l'altre cap la del pare,

i la de la mare al mig.

A

vora

d’ella la trona

de mon germanet petit;

jo m’asseuré a l’altra banda

com en temps que van fugir.

Enceneu la llar dels avis,

mig cremat hi ha un tro

nc de pi;

l’últim dia que es va encendre

quan la mare va mori

r

.

I

aneu’s

-

en lluny, la serventa,

que m’ofeguen els sospirs,

i vull que s’abeuri l’ànima

amb els records d’aquí dins.

Jo el rostre damunt la taula

posaré ben abscondit

entre els braços que no

troben

ningú que estrènyer ací.

Amb mos gemecs d’enyorança

la taula faré estremir;

millor que dringuin les copes

c

o

m si

m’estés entre els vius.

La ventada en les escletxes

farà l’udol del mastí

amb qui a l’escó m’adormia

abraçats com dos amics.

I per so

bre de ma testa

la remor haig de sentir

de la gàbia trista i sola

que mou el vent d’esta nit.

I en la paret els filferros

veuran mos ulls enrogits

com els barrots d’unes reixes

que passen sens mai finir.

En tant sentiré per fora

com tresca la gent feliç

sonant ferrets i guitarres,

que el goig per tots sobreïx.

I als vidres de la finestra

escoltaré un dolç brogit,

igual que si fos la mare

trucant amb el cap dels dits.

I, ai, que la mare no ha d’ésser,

sinó el palmó que hi deixí;

tan airós quan jo el port

ava,

i ara trencat i ennegrit!