Comentari poema i mitologia
DONA D'AIGUA
Es pentinava,
entre grans parets rocoses,
la seva llarga cabellera,
cantant,
i respirava l'oxigen de la nit.
Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua,
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Les dones d'aigua són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts, boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
Decidida a avançar fermament
per damunt de tots els encanteris,
vas deixar anar silencis, milenis
de ferro roent.
En els cabells dus la força del vents
i en la mirada l'estel de l'alba.
Ni submissa, ni cortesana. Guardiana
del temps més present
Ventre de vida i de besos humits.
Cicle complet de la lluna i de l'aigua.
La decissió, la unitat, la màgia. La dama
dels fills de la nit.
Dona d'aigua.
Esperit rebel del bosc,
criatura de la lluna.
Dona d'aigua.
Sentinella de tresors,
puny encés i esquena nua.
Perseguida per dogmes de fe,
colpejada al bellmig de l'ànima.
Tu que mai vas baixar la cara
companya, senyora del cel.
Il.lumina la nit dels teus fills
per poder adimirar la bellesa.
La bellesa de dona valenta
que trenca l'espill del destí.
Una imatge blanca vola
i creua el cel lliure.
Renaix del temps,
renaix del temps.
Si te la conten no t’oblides de contar-la
i que la lluita de les dones,
dones d’aigua et guie...
Quan ens eclipse un altre cop
la teua gràcia inevitable
anticiparem el veredicte.
Quan ens eclipse un altre cop
la teua gràcia inevitable
jugarem de nou a fer-nos l’ombra.
I ara que has obert la veda,
i ara que em fas caure a totes,
saps que des de lluny et mire
esperant una tornada,
esperant una mirada
que elimine la distància
que ens separa.
I al Barranc de l'Encantà
m'he deixat les espardenyes,
i jo tornaré a per elles
i jo tornaré a per elles
al Barranc de l'Encantà.
Dona d'aigua...
Ama i senyora del teu cos.
per damunt de tots els encanteris,
vas deixar anar silencis, milenis
de ferro roent.
En els cabells dus la força del vents
i en la mirada l'estel de l'alba.
Ni submissa, ni cortesana. Guardiana
del temps més present
Ventre de vida i de besos humits.
Cicle complet de la lluna i de l'aigua.
La decissió, la unitat, la màgia. La dama
dels fills de la nit.
Dona d'aigua.
Esperit rebel del bosc,
criatura de la lluna.
Dona d'aigua.
Sentinella de tresors,
puny encés i esquena nua.
Perseguida per dogmes de fe,
colpejada al bellmig de l'ànima.
Tu que mai vas baixar la cara
companya, senyora del cel.
Il.lumina la nit dels teus fills
per poder adimirar la bellesa.
La bellesa de dona valenta
que trenca l'espill del destí.
Una imatge blanca vola
i creua el cel lliure.
Renaix del temps,
renaix del temps.
Si te la conten no t’oblides de contar-la
i que la lluita de les dones,
dones d’aigua et guie...
Quan ens eclipse un altre cop
la teua gràcia inevitable
anticiparem el veredicte.
Quan ens eclipse un altre cop
la teua gràcia inevitable
jugarem de nou a fer-nos l’ombra.
I ara que has obert la veda,
i ara que em fas caure a totes,
saps que des de lluny et mire
esperant una tornada,
esperant una mirada
que elimine la distància
que ens separa.
I al Barranc de l'Encantà
m'he deixat les espardenyes,
i jo tornaré a per elles
i jo tornaré a per elles
al Barranc de l'Encantà.
Dona d'aigua...
Ama i senyora del teu cos.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
4. Per què eren perilloses?
Perque podien convertir es homes en pedres
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
Eren homos antes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada