1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?

L'institut

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

Lo que ens pasa a quasi tots a l'institut.

             

L'institut...

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.



    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

  

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums. 


Venècia és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors. Limita amb els municipis de Campagna Lupia, Cavallino-Treporti, Chioggia, Jesolo, Marcon, Martellago, Mira, Mogliano Veneto (TV), Musile di Piave, Quarto d'Altino, Scorzè i Spinea.
La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic. Es troba situada a una latitud de 45° 26′ nord i una longitud de 12° 19′ est.

Vacances!

Vacances!

           

                 1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició? 

En setmana santa la unica tradiccio que tenc es menjar les empanades de la meva padrina i anar de berena amb sos meus amics... Aixi que per començar dema es la bicicletada i aixo ja no es classe d'aquesta aburrida, aixo ja es mes entretengut, pero algunes circunstancies me imagin que no sera gran cosa. Es capvespre dema ja sera vecances del tot, que vol dir, gas a fondo, molt de fum i molta festa. La festa mes esperada es la barena, es un dia molt divertit on el pas amb els meus amics i les meves amiges, que no hi ha qui els pugui sustituir. Esper tenir un poc de sort i tenir un poc de dobes per arreglar es Suzuki Vitara, que el tenc tencat i el not amb ganes de sortir. 
En general tampoc tenc molta cosa pensada per fer, lo de sempre i pasar gust i riure molt. 

La descripción

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Girasoles --> verde, grandes
campo--> verde
bosque --> coloroso, grande
cielo --> nublado, oscuro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Andando y andando, hasta romper las zapatillas, tener los dedos como gusanos, cansados de andar, de repente me sorprendi porque el cielo se habia vuelto amarillo.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

La untlima vez que estaba nervioso fui en las cuevas, quando me oferieron trabajo, tenia un nudo de nervios en la bariga que habia veses que hasta temblava.

Contes

Contes

 

     1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.



Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte, en tant que gènere (o subgènere) literari, té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i, a diferència de la novel·la, presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Té una il·lustre tradició escrita de segles, a la qual caldria afegir una important tradició oral.
El conte pot presentar diverses i diferents formes:
Els contes tradicionals vénen de la tradició oral de cada cultura i acostumen a tenir elements meravellosos i a ensenyar una lliçó moral. També se'ls coneix com a contes de fades o conte popular. Els contes populars es caracteritzen per l'ús d'un llenguatge molt col·loquial i de diverses fórmules d'encapçalament i d'acabament: Una vegada hi havia..., Temps era temps..., I van ser feliços i van menjar anissos, Catacric-catacrac, conte acabat... etc.

• Els "exemples" procedents de l'edat mitjana, utilitzats pels predicadors també amb un clar objectiu alliçonador.
• La "faula" o "apòleg", en què els protagonistes són animals que també donen una lliçó moral. En trobem ja exemples al segle VI aC amb Isop.
• Els "fabliaux", que eren contes còmics i satírics, com a tall d'exemple tenim el Decameró de Boccaccio i Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer.
• El "lai", conte amorós amb elements fantàstics. En són molt coneguts els Lais de Maria de França.

El conte literari, en canvi, es distingeix d'altres formes narratives com la novel·la bàsicament per l'extensió (s'acostuma a prendre com a mesura el fet que es pugui llegir d'un sol cop, per bé que els límits no en són exactes). Julio Cortázar el defineix pel seu efecte, mentre que el conte és d'efecte únic, ja que s'explica una història, en la novel·la la voluntat és més global.




Conte:

Fa molt de temps, hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tan sovint que tothom l'anomenava Caputxeta vermella.
Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia, que vivia a l'altra banda del bosc. Li va recomanar que no s'entretingués al llarg del camí, ja que creuar el bosc era molt perillós perquè sempre hi rondava el llop.
La Caputxeta va agafar el cistell amb els pastissos i va començar a caminar. La nena havia de travessar el bosc per arribar a casa de l'àvia, però no li feia por perquè allà sempre hi trobava molts amics: els ocells, els esquirols...
De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu.
—On vas, nena? —li va preguntar el llop amb la seva veu ronca.
—A casa de l'àvia —va respondre la Caputxeta.
—No és lluny... —va dir el llop per a ell mateix, girant-se.
La Caputxeta va deixar el seu cistell a l'herba i es va entretenir agafant flors «El llop se n'ha anat», va pensar. «No tinc res a témer. L'àvia es posarà molt contenta quan li porti un ram de flors ben bonic, a més dels pastissos».
Mentrestant, el llop se'n va anar a casa de l'àvia, va trucar suaument a la porta i la velleta va obrir pensant que era la Caputxeta.
El llop va devorar l'àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada velleta, es va ficar al llit i va tancar els ulls. Però no va haver d'esperar gaire estona, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta.
La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada.
—Àvia, àvia, quins ulls més grans que tens!
—Són per veure't millor —va dir el llop tractant d'imitar la veu de l'àvia.
—Àvia, àvia, quines orelles més grans que tens!
—Són per sentir-te millor —va seguir el llop.
—Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens!
—Són per... menjar-te millor! —i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, tal com havia fet amb l'àvia.
Mentrestant, un caçador que havia vist que el llop entrava a casa de l'àvia, i sospitant les seves males intencions, va decidir anar a donar-hi una ullada per veure si tot anava bé. Va demanar ajut a un segador i tots dos van arribar a la casa. Van veure que la porta estava oberta i el llop estirat al llit, dormint de tan tip com estava.
El caçador va treure el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L'àvia i la Caputxeta eren allà i vives!
Per castigar el llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop es va despertar, va sentir molta set i es va dirigir a un estany pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l'estany de cop i es va ofegar.
La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia que no parlaria amb cap desconegut que es pogués trobar pels camins. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare.

Resum:
La Caputxeta havia sortit d'hora de casa perquè anava a veure l'àvia. La mare li havia donat un cistell ple de pastissets perquè a l'àvia li agradaven molt. La Caputxeta havia de travessar el bosc, però no tenia por perquè feia un dia molt clar. A mig camí es va trobar el llop malvat, que li va preguntar on anava. La Caputxeta es va fer la valenta i amb veu ferma li va contestar que anava a casa de l'àvia. El llop, amb molt mala intenció, ràpidament va idear un pla per menjar-se l'àvia i la nena indefenses. Va fer drecera i va arribar a ca l'àvia abans que la Caputxeta. El llop va estabornir l'àvia i se la va menjar sense cap mirament. Tot seguit es va posar la roba de l'àvia per enganyar la Caputxeta quan arribés. El llop va complir el seu pla diabòlic i, quan va arribar la Caputxeta, se la va cruspir igual que havia fet amb l'àvia. Aleshores va esclatar a riure; la victòria el feia feliç.
    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot. 

El conta que mes m'agrada es el de na Caputxeta vermella, es un conte que quan jo era petit vaig aprendre moltes coses d'ell i se m'han quedat records. 

 

tema 7 dossier, socials

tema 7 dossier, socials

      1. Cerca una imatge de la pintura Viatger davant una mar de boira, de Friedrich, i fes les activitats:
           -Assenyala amb una x els sentiments que creus que transmet l'obra: 
por:
alegria:
solitud:
malenconia:
Poder:x
     
           -Qui són els dos protagonistes del quadre?
No ho reconec
      2. Cerca el quadre de Géricault, basat en el naufragi de la fragata Medusa el 1814 i respon les preguntes:

                -Quin títol té aquest quadre?
La zattera della Medussa
                -Descriu l'escena? Un barco destrosat amb molta gent demunt que esta morta, morta de fam...
                -Com es representa l'esperança? I la desesperació? I la mort?
L'esperança intentant cridar a algu amb les camisetes. La desesperacio no fan res i la mort estan morts enterra.
                -Aquest quadre aplega les característiques principals de la pintura romàntica. Escriu quines són. 
El poc color de la tristesa i mostra alguns detalls mes importants 

Socials tema 7 dossier

Socials tema 7 dossier

 
         1. Cerca una imatge de l'obra de Goya La família de Carles IV i respon les preguntes:
-Qui són els dos personatges centrals?
Els reis
-Què destaca Goya de la indumentària de les dones?
Molts de colors dorats
-I de la indumentària dels homes?
Indumentaria clasica        
 -On és el pintor? Està il·luminat? 
 Al fons de la imatge. No.