dilluns, 30 de novembre del 2015

Teoria sobre els signes de puntuació


     FES UN ESQUEMA AL TEU BLOG SOBRE ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ I UN RESUM DE LA TEORIA QUE SE'T PRESENTA EN AQUESTA ENTRADA



 
 
La coma indica una pausa menor.
  • Per a separar elements (mots, frases, etc.) d'una enumeració, fora que hi hagi les conjuncionsio o ni.
  • Davant i darrere d'un incís.
  • Abans, després, o abans i després, d'un vocatiu.
  • Per a indicar l'elisió d'un verb. 
  • Quan es duplica un element que ha estat dit abans en forma de pronom.
  • Quan es canvia de lloc un element de la frase o una oració subordinada, perquè passa a ser com un incís, i amb locucions com per tanten canviés a dir, etc.
  • Sempre que calgui desfer alguna ambigüitat o facilitar la lectura del text.
     
  • Entre la part entera i la part decimal en les xifres.
No es posa entre subjecte i verb ni entre verb i complements, fora

El punt indica una pausa major.
  • Al final d'una frase amb sentit complet.
  • Entre les hores i els minuts en les indicacions horàries.
  •  Per a separar el número d'ordre del títol de l'apartat que introdueix. Tanmateix, aquest punt s'ha d'ometre en les referències internes.
No es posa punt en les xifres que indiquen anys o ordre.
Tampoc no es posa punt després dels signes d'exclamació i interrogació, al final dels títols i subtítols ni en les datacions.

El punt i coma indica una pausa més llarga que la de la coma i menys que la del punt (no hi ha espai abans del punt i coma).
  • Quan hi ha comes i s'ha de fer una separació més important, però que no arriba a punt, o quan la relació entre una frase i una altra és més allunyada que la que expressaria una coma, però no tant com la que indicaria un punt.
  • Per a separar elements d'una enumeració –que habitualment se separen amb comes– quan ja hi ha comes dins de cada element. En aquest cas, abans de l'element final, precedit per les conjuncions io o ni, s'hi sol posar una coma.
 Els dos punts indiquen una certa subordinació del segon element al primer (no hi ha espai abans dels dos punts). Es posen en els casos següents:
  • Per a indicar causa, demostració, exemples, enumeracions, etc.
  • Per a introduir citacions textuals o reproduccions en estil directe.

No es posen quan introdueixen una sèrie d'elements, que formen un incís, si la frase continua després, sinó que llavors hi ha d'haver guions o parèntesis davant i darrere de l'incís.
  



Els punts suspensius (tres i prou i sense espai entre la paraula i el punt que hi és més acostat) indiquen suspensió del pensament. Es posen en els casos següents:

  • Per a indicar que una enumeració no queda tancada.
  • Per a indicar que una frase és inacabada perquè es vol donar a entendre alguna cosa, per reticència, etc.
No es posen després de l'abreviatura etc., ja que en part tenen la mateixa funció.
El signe d'interrogació indica pregunta. Es posa només al final –i sense repetir-lo–, fora de casos especials en què sigui necessari el signe d'interrogació inicial per l'extensió de la frase i l'absència d'indicadors d'interrogació.
 
 No s'ha de posar punt després d'un signe d'interrogació.
No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'interrogació.

 El signe d'admiració indica admiració o exclamació. Es posa només al final –i sense repetir-lo. No s'ha de posar punt després d'un signe d'admiració.
No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració.
   


 El signe d'admiració indica admiració o exclamació. Es posa només al final –i sense repetir-lo.
 
 No s'ha de posar punt després d'un signe d'admiració.
No s'ha de deixar espai entre la paraula i el signe d'admiració. 
 
Els guions s'utilitzen en els casos següents:
  • Per a encloure un incís, un aclariment, un pensament, un afegitó (a vegades són intercanviables amb els parèntesis).

  • Per a indicar les intervencions dels locutors en els diàlegs i fer les acotacions del narrador.

No es posa guió final davant d'un punt, especialment si és punt i a part. 


A més de final de ratlla, quan s'ha de partir un mot, el guionet es posa en els casos següents:
  • Per a separar alguns mots compostos.

  • Per a separar períodes de temps i dates.

  • Per a unir mots i xifres, generalment substituint una preposició i, a vegades, alguna conjunció.

Els parèntesis enclouen una informació complementària, una intercalació, un incís (a vegades són intercanviables amb els guions).


Els claudàtors (també anomenats parèntesis quadrats o rectangulars) s'utilitzen en els casos següents:

  • Per a tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció o una citació s'omet un fragment.

  • Per a indicar, dins d'una citació, la intervenció de la persona que la reprodueix.
 Les cometes simples es fan servir en els casos següents:

  • Per a indicar el significat d'una paraula o una frase.
  • Per a traduir el títol d'una obra.


Les cometes dobles es fan servir en els casos següents:

  • Per a reproduir una citació o paraules textuals d'algú.
    • Per a indicar un significat o un èmfasi especial, un matís irònic o personal, un doble sentit, una remarca, etc.
      • Per a fer pseudocitacions o "citacions de ningú en concret" i que no es poden considerar termes específics.
      • Per a indicar títols d'articles, capítols, poemes, cançons… que formen part d'un llibre, una revista, un diari, un àlbum… També els títols de les exposicions quan el mot exposició no forma part del nom propi.

      Cap comentari:

      Publica un comentari a l'entrada